Jo era molt petita, quan tot això succeïa però tot i que no hi entenia massa, al llarg dels anys he pogut entendre el patiment que van passar moltes famílies a l'època del franquisme i com tots ,els que hi ho van viure es van sentir alliberats,quan hi va acabar tot i des de dins cap fora, a peu dret i sentint la cançó ben endins hi podien cantar una de las cançons mes emblemàtiques de l'època, que ho deia tot i no deia res i si es podia llegir entre línies. Un petit homenatge al dia d'avui amb unes imatges inèdites als herois del final del franquisme dels anys 70 a les Universitats del país, fi de la dictadura i visca la república.... dues cançons de Lluís Llach que ens va marcar a tots i a totes. Una molt bona diada.
L'Estaca
L'Estaca
La Gallineta
Entradas
1 comentario:
Aquest homenatge bé es mereix unes paraules. Tots aquells que hem tingut algú molt proper que ha patit la manca de llibertat o ha mort a mans brutes, no podem més que recordar-los i desitjar que aquestes imatges no es tornin a repetir mai més. Només em manca dir una última cosa: Que mai ningú talli les ales a un ocell, necessita volar!!!!
Publicar un comentario