15 febrero 2009

Deu anys sense tu...

Carles...Pep...SAU va marcar una època molt bonica de la meva vida,i, gràcies a las seves cançons avui te un altre sentit la meva vida. La bogeria dels seus concerts, el cridar fort no he nascut per ser militar, em va servir per tornar-me rebel e independentista del meu país, però també per cantar a mitja veu aquelles cançons com Boig per tu, Cercles, Envia'm un àngel, Poemes i Promeses, No volíem fer-nos grans, Es inútil Continuar, i també aquelles que cantaves, enmig de la fúria del concert, Tu encens el meu foc, Cap on vas?, etc...
Però la matinada del 12 al 13 Febrer de 1999 ens deixava una veu... que es va apagar després d'un concert a Vilafranca del Penedès, per una aturada cardíaca. Aquella nit va morir en Carles i Sau, però les seves cançons han seguit al llarg de tots aquests anys en tots els milers de fans que vam seguir la seva trajectòria, jo era una d’elles. Segueixo pensant any rera any el dia de l’aniversari d’en Carles i enguany en els deu anys ha sigut molt emotiu i he plorat molt, m’he emocionat molt recordant aquella època i cantant aquelles cançons que tant van significar per mi. Tot un dia trobant-me petites senyals per recordar un cop mes a Carles Sabater, a SAU.

Segueixes en el cor de tots nosaltres.


Publicadas por a la/s
Etiquetas:

No hay comentarios.:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Comentarios de la entrada (Atom)

Aqui es donde me pierdo....


Seguidores